UN CAS SENSE PRECEDENTS ARRIBA AL TEDH

UN DESAFIAMENT A LA IMPUNITAT DELS CRIMS DEL FRANQUISME DESPRÉS DEL NOU RECURS D'INSTRUCCIÓ: EL CAS D’EN CARLES VALLEJO

Els fets:

Context

El règim franquista a Espanya (1936-1977) es va caracteritzar per una repressió severa, generalitzada i sistemàtica, que va incloure desaparicions forçades, tortures, execucions extrajudicials i detencions il·legals, amb l'objectiu de sufocar la dissidència política i social. Aquesta dictadura, nascuda d'un cop d'Estat contra el govern legítim de la Segona República Espanyola, va perseguir sistemàticament els qui s'oposaven a la ideologia franquista. Tot i la transició a la democràcia després de la mort de Franco el 1975, les greus violacions dels drets humans comeses durant la dictadura van quedar sense resoldre. Aquesta manca de rendició de comptes es va institucionalitzar amb la Llei d'Amnistia 46/1977. Un mes després, el 27 de novembre del 1977, Espanya va signar el TEDH, que va entrar en vigor el 4 d'octubre del 1979. Els tribunals espanyols van interpretar la Llei d'Amnistia com una amnistia general i global que impedia qualsevol forma de recerca i bloquejava tots els intents de les víctimes dels crims franquistes d'accedir. Des de llavors, totes les investigacions penals dels crims del franquisme (s'han presentat més de 100 denúncies penals de víctimes davant de diferents tribunals) han estat desestimades pels tribunals espanyols.

Detenció i tortura contra el Sr. Carles Vallejo

El Sr. Carles Vallejo, activista sindical de Barcelona, va ser detingut el 17 de desembre de 1970 i traslladat a la Prefectura de Policia de Barcelona, situada al carrer Via Laietana, 43. Durant els seus 21 dies de detenció, va romandre en condicions inhumanes. La policia política franquista (Brigada Polític-Social) el va sotmetre a tortures contínues, que incloïen agressions físiques i abusos psicològics, a més de sessions d'interrogatori constants. A més, Vallejo va ser privat de contacte amb la família i d'accés a representació legal *. La tortura tenia com a objectiu obtenir informació sobre la seva activitat política contra el règim. Després de la seva reclusió, va ser traslladat a la presó de La Model, on el Tribunal d'Ordre Públic va ordenar posteriorment la seva presó provisional. Va romandre empresonat durant cinc mesos abans de ser posat en llibertat.

El nou recurs d'instrucció previst a la Llei de Memòria Democràtica de 2022

El 21 d'octubre del 2022 va entrar en vigor la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica (d'ara endavant, «la Llei de Memòria Democràtica»). Mitjançant aquesta, el Parlament espanyol va ordenar la investigació dels crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil Espanyola i el règim franquista. Per primera vegada, la legislació nacional espanyola va reconèixer la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista i l'obligació d'interpretar la legislació nacional, inclosa la Llei d'Amnistia, de conformitat amb el TEDH i el dret internacional *. Aquest nou recurs d'instrucció dels crims de la dictadura franquista va crear una legítima expectativa entre les víctimes quant a l'accés a la justícia i la reparació després d'anys d'impunitat.

Aquest nou recurs ha donat lloc a l’obertura de procediments de recerca en altres casos (denúncies penals presentades després de la seva entrada en vigor). El 15 de setembre del 2023, per primera vegada, una víctima de la tortura franquista va ser escoltada als tribunals *. Tot i això, el cas va ser posteriorment desestimat. El 19 de maig del 2025, una altra víctima de tortura franquista va testificar davant la Fiscalia General *. A més, l'exministre de l'Interior i un agent de policia van ser citats per a una investigació en relació amb un assassinat durant una vaga el 1976 *. El juny del 2025, es va admetre a tràmit una altra denúncia penal per tortures comeses el 1975 i el 1976 *.

Accions legals en els tribunals nacionals:

El 17 de novembre de 2022, el Sr. Carles Vallejo va presentar una denúncia penal per les tortures que li van infligir entre 1970 i 1971. Va ser la primera denúncia presentada en virtut de la nova llei. A la denúncia es nomenava sis agents identificats de la Policia General —Vicente Juan Creix, Genuí Nicolás Navales García, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García—, aleshores destinats a la Sisena Brigada Regional Polític-Social de la Prefectura de la Prefectura. La denúncia s'estenia a més a totes les altres persones que poguessin ser identificades en la investigació com a autors o còmplices. Els fets van ser qualificats com a delictes contra la humanitat en forma de tortura, en virtut de l'article 607 bis del Codi Penal espanyol (d'ara endavant, «Codi Penal»). La denúncia penal per tortura entrava de ple en l'àmbit d'aplicació del recurs de recerca dels delictes contra la humanitat comesos durant el franquisme, establert a la Llei de Memòria Democràtica.

Els tribunals espanyols van declarar inadmissible el cas *, sostenint que els crims contra la humanitat comesos contra el demandant el 1970 i el 1971 no es podien investigar perquè havien prescrit. Els fonaments jurídics en què es va basar la decisió de desestimació van ser la prohibició de la retroactivitat (derivada del principi de legalitat), l'aplicabilitat del termini de prescripció del delicte comú de tortura (20 anys) i l'aplicació de la Llei d'Amnistia 46/1977 *. Tot i això, en el cas de Vallejo, l'Audiència Provincial de Barcelona (tribunal d'apel·lació) va aclarir, per primera vegada, que la Llei d'Amnistia no era en sí mateixa un obstacle per a l'enjudiciament, però, no obstant, va sostenir que els principis de legalitat, prescripció i no retroactivitat constituïen barreres absolutes per a l'enjudiciament.

El 18 de març de 2025, el demandant va interposar un recurs d'empara —el recurs constitucional individual per a la protecció dels drets fonamentals— davant del Tribunal Constitucional, al·legant violacions dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva (articles 24.1 i 24.2 de la Constitució) en relació amb el dret a la integritat física i moral degradants, juntament amb l'obligació processal d'investigar (article 15 de la Constitució en relació amb l'article 3 del TEDH). El recurs també instava al Tribunal Constitucional a reconsiderar la seva doctrina sobre la investigació dels delictes franquistes, en particular a la llum de la Llei de Memòria Democràtica, que no havia examinat anteriorment. El 8 de maig de 2025, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'empara per no tenir la «rellevància constitucional especial» necessària per admetre-la. La desestimació va ser purament processal: no indicava cap deficiència formal o substantiva en el recurs, sinó que reflectia el filtre selectiu del Tribunal, aplicat únicament als casos que considera d'especial rellevància per a la interpretació constitucional.

Sol·licitud al TEDH

El 8 de setembre del 2025, Carles Vallejo va presentar la seva demanda contra Espanya davant el TEDH (Document núm. 2). Aquesta demanda es basava en la responsabilitat internacional d'Espanya per no haver dut a terme, entre el 2022 i el 2025, una investigació judicial efectiva en virtut de la Llei de Memòria Democràtica sobre les tortures patides pel demandant durant la dictadura franquista, la qual cosa constituïa un crim contra la humanitat. La denúncia fa referència a l'incompliment actual per part de l'Estat espanyol de dur a terme una investigació efectiva en virtut de la Llei de Memòria Democràtica, i no pas a omissions passades. Això distingeix el cas del demandant d'altres demandes espanyoles anteriors relatives a violacions històriques, com Gutiérrez Dorado i Dorado Ortiz contra Espanya (2012), en què no existia una legislació habilitant que exigís investigacions o busqués proporcionar reparació a les víctimes en la situació del demandant *.

La denúncia del sol·licitant s'hauria d'haver examinat de manera efectiva per determinar si la tortura que se li va infligir constituïa un crim contra la humanitat i, per tant, no estava subjecta a prescripció. En canvi, el poder judicial va desestimar la denúncia sense prendre les mesures necessàries per arribar a aquesta conclusió. La manca d'una investigació efectiva ha impedit al demandant reclamar una reparació adequada i oportuna pel patiment que va patir, deixant-ho sense recursos efectius a nivell nacional. En conseqüència, el demandant al·lega violacions dels articles 3 i 13 del TEDH.

Altres informacions rellevants contextuals al cas específic:

Nova Fiscalia General de Drets Humans i Memòria Democràtica

La Llei de Memòria Democràtica va establir la Fiscalia General de Drets Humans i Memòria Democràtica, un organisme especialitzat amb competència per investigar les violacions greus dels drets humans i del dret internacional humanitari comeses durant aquest període i intervenir en els procediments per tal de salvaguardar els drets humans. Gràcies a la creació d'aquesta oficina especialitzada, per primera vegada -en el cas de Carles Vallejo- la fiscalia es va pronunciar a favor de l'obertura d'investigacions penals.

Resolucions internacionals sobre la impunitat i la Llei de Memòria Democràtica

El Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides, tot i acollir amb satisfacció la Llei de Memòria Democràtica d'Espanya, va lamentar que el poder judicial hagi bloquejat les investigacions. Va reiterar que aquests delictes no han de ser objecte d'amnistia ni de prescriure *. El Comitè contra la Tortura, també en les seves observacions finals sobre el setè informe periòdic d'Espanya, va assenyalar que «Segons les explicacions proporcionades per la delegació de l'Estat parteix, la Llei de Memòria Democràtica estableix procediments per garantir la veritat a les víctimes de violacions passades dels drets humans mitjançant investigacions oficials dirigides per un òrgan especialitzat de la Fiscalia General, la víctimes a la Llei núm. 4/2015, de 27 d'abril de 2015, sobre l'estatut de les víctimes de delictes (arts. 12-16)». El relator especial de l'ONU sobre la tortura recentment lamenta que la Llei d'Amnistia d'Espanya continuï en vigor. *